1894 :Habitatge
2003 : Habitatge, oficines

Casal urbà entre mitgeres amb una part destinada a oficines bancàries. Situat a la Rambla, l’espai urbà més representatiu de la ciutat, té una posició urbana privilegiada i forma un conjunt amb la casa Salleras, casa modernista que és l’altre gran edifici de la zona. Encara que inicialment no era així, perquè quan ambdós es construïren es trobaven en carrers estretes, separats de la Rambla per una illa d’edificis que més tard fou enderrocada. Propietat d’un industrial que era un dels màxims exponents de la burgesia local, la casa Cusí fou edificada en tres etapes. Al 1894, es construïren les tres crugies de l’esquerra, amb el portal en posició central i la tribuna al costat esquerre. El 1903-04, en adquirir-se la parcel•la veïna, s’hi afegiren la crugia de la dreta i la torre, que inicialment tenia la coberta a quatre vessants. El 1904, es reformà la part superior de la torre i es van modificar la finestra i la coberta, que adquiriren la forma actual. És un edifici singular a Figueres, tant per les proporcions com per el tractament decoratiu, on destaca sobretot la torre i les cobertes de ceràmica vidrada. Per la tipologia, és una reinterpretació de la casa gòtica, amb la sèrie de finestres que formen una obertura correguda a les golfes, que serà un recurs compositiu molt utilitzat en aquest període, i el pati amb escala per accedir a la planta noble al voltant del qual es distribueixen les estances. Els elements decoratius són, sobretot, de caràcter neogòtic. Aquest edifici s’ha d’emmarcar dins d’un modernisme o premodernisme de fort component neogòtic, corrent que es mantingué viu amb molta força a Catalunya, al llarg d’aquest període, amb més o menys components modernistes al mateix temps, i que fou molt empleat per l’arquitecte Josep Azemar. En aquest cas, els detalls més propers al Modernisme s’han de situar a la composició volumètrica a partir de la tribuna en un extrem i a la torre a l’altre, els contrastos cromàtics, l’ús de ceràmica vidrada a la teulada, la decoració floral, el ferro forjat de les reixes de les finestres, els farratges de la porta i els penells de la torre, així com en la cura del tractament dels detalls decoratius i de les textures i de les combinacions de materials, que són una característica d’aquest arquitecte. Al pati d’entrada, hi ha dos llums de ferro forjat, un a la paret i l’altre de peu sobre un pilar, que mereixen destacar-se.

Bé Cultural d'Interès Local (P.E.P. del centre històric de Figueres)