Centre socio-cultural.

Aquest gran edifici amb façana a tres carrers, que ocupa bona part de l’illa en què es troba i que té una presència destacada en el seu entorn —conscientment buscada—, respon bé al concepte d’edifici per a usos col•lectius. Concretament, era i és la seu d’una associació sociocultural que en el moment de la construcció de l’edifici era reflex de la importància de la vida associativa i de la societat civil a la vida figuerenca en particular i a la catalana en general. Aquest edifici posa l’accent compositiu a la cantonada arrodonida dels dos carrers més importants, a través d’una llotja cilíndrica volada i una torre, també cilíndrica, ambdues amb cobertes en forma de cúpula recobertes de ceràmica en trencadís de tons blaus i blancs. Aquesta cantonada és l’element central de l’edifici. Com a contrapès d’aquesta cantonada, l’extrem oposat de l’edifici, pel costat del carrer més ample, presenta un cos amb un gran finestral que recorda les finestres termals de l’arquitectura romana i un remat en forma de frontó que sobresurt de la línia del remat general de l’edifici. Aquest cos enllaça amb la resta de l’edifici a través d’un cos interposat, en el qual se situa l’entrada principal, mitjançant el balcó corregut, però alhora se’n destaca mitjançant el remat semicircular, d’altura intermèdia entre el coronament de l’edifici en general i el frontó del gran cos lateral. Aquesta distribució dels volums, equilibrats d’una manera no simètrica, sinó amb contrapesos, és el que confereix a l’edifici la relació amb el Modernisme i els altres moviments arquitectònics paral•lels. Naturalment, també ho fan els revestiments ceràmics en trencadís de les cúpules i la resta d’elements decoratius (mosaics i relleus amb decoració floral, relleus amb bustos, elements de remat del coronament, balcó corregut de formes ondulades, etc.). De tota manera, es tracta d’un edifici molt sobri, amb elements decoratius circumscrits en llocs molt concrets, i amb un caràcter general —que es troba tant en certs elements decoratius com en elements com ara columnes, frisos, cornises, estucat amb especejament de línies horitzontals, etc.— de to clàssic. Aquest edifici va guanyar un premi d’arquitectura l’any 1933.

Bé Cultural d'Interès Local (P.E.P. del centre històric de Figueres)