1914 :Cine
2003 : Teatre

Aquest edifici, actual teatre municipal, fou concebut com a cinema, en els seus inicis. Es tractava del Cine Teatre Jardí, "destinat a representacions cinematogràfiques, amb escenari per a números dels anomenats "atraccions" i també per a les representacions teatrals de poc aparell escènic". El promotor fou en Pau Pagès Lloveras, propietari d'una de les centrals hidroelèctriques que proporcionaven electricitat a la ciutat, que va voler construir un edifici destinat a un ús "modern" amb comoditats com la llum elèctrica i que, justament, era la competència d'un altre cinema situat molt a prop, propietat de l'altre empresari hidroelèctric de la ciutat. L'edifici estava situat enmig d'un antiga horta que havia quedat dins de la ciutat, i que aleshores servia com a lloc d'esbarjo ciutadà. S'hi accedia per carreres estrets que confluïen en un dels extrems. La resta de l'espai era un recinte tancat, un gran interior d’illa, on encara hi donen les parts posteriors i els patis de les cases. Aquest espai va patir diverses transformacions al llarg del segle passat. Actualment, consisteix en una plaça pavimentada davant del teatre, com a zona d'accés, i un parc a la part lateral. La mola d'aquest edifici i la seva situació en aquest espai peculiar el configuren i el divideixen en diferents zones de caràcter divers. A diferència del cinema veí, la Sala Edison que s'oculta en un interior d’illa i només té presència al carrer per l'accés i el vestíbul, el Jardí va voler ser un gran edifici representatiu. El Cine Teatre Jardí, tot i no mantenir la tipologia de teatres a la italiana, sinó una disposició interior més adequada a un cinema segons els models que s'estaven utilitzant aleshores a Europa —malgrat que en conservava alguns aspectes com ara les llotges—, als espais d'accés, vestíbuls, zones de descans, etc., sí que seguia la tipologia desenvolupada al voltant dels teatres a la italiana del s. XIX: façana principal amb balcó corregut que concentra tot l'interès arquitectònic i decoratiu; la resta de les façanes molt més simples, malgrat ser un edifici que es veu per tres costats; decoració de la façana que al•ludeix el món de les arts escèniques —no deuria existir encara una iconografia pròpia dels cinemes—; avantvestíbul, vestíbul, escalinates, foyer sobre el vestíbul, passadís d'accés a la sala perimetral a l'edifici, per on s'accedeix a les llotges, espais que tenen tots un tractament noble. També cal destacar que pren de la tipologia teatral del s. XIX la diferenciació volumètrica exterior, d'acord amb la funcionalitat exterior. Per altra banda, en aquest edifici amb una cabuda per a 1784 persones, seguint les normes que s'havien anat dictant per als edificis destinats a espectacles públics, una de les prioritats és la comoditat dels espectadors i la fàcil sortida del públic. S'utilitzen els mitjans tècnics més avançats del moment: fonaments de formigó, estructura de pilars de ferro laminat i murs de càrrega de maó, sostres amb forjats de biguetes de ferro i revoltons de maó i ciment, teulat de fibrociment ondulat —material nou aleshores molt utilitzat en cobertes de grans llums— i instal•lacions, com ara una cortina d'aigua a la boca de l'escenari com a mesura de seguretat contra incendis, i, finalment, llum elèctrica. Es tracta, doncs, d'un edifici que, partint de la tipologia teatral perfectament definida del s. XIX, hi introdueix alguns canvis que ja s'estaven assajant a altres llocs i li dóna un ús preferent de cinema —ja existia a la ciutat un teatre municipal, l'actual Museu Dalí—; se situa entre el Modernisme d'influència vienesa o escocesa i el Noucentisme, no per la tipologia sinó pels elements decoratius de la façana: concretament, el caràcter modernista l'hi donen les cúpules recobertes de ceràmica en trencadís, els elements remat —una espècie de flor—, la ceràmica policromada i les fusteries —que recorden l'escola de Glasgow. Concretant una mica més, s'ha de dir que l'efecte decoratiu de la façana principal es basa en la combinació d'un fons arrebbossat en un color neutre sobre el qual destaquen els elements singulars d'acord amb una concepció clàssica, concretament barroca —el barroc es va fer servir molt a teatres i també va tenir influència en determinats Modernisme i Noucentisme—, en un altre to: arestes, balcó corregut, elements en forma de capitells, frisos de remat, cornises, elements de remat i elements decoratius. Hi destaquen els elements ceràmics: plafons geomètrics de rajoles i plafons figuratius en mosaic que representen una lira —element tradicionalment associat al teatre—, un drac —animal freqüent a la iconografia catalana de l'època de la Renaixença, lligat a la llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya— i un gerro amb flors; i finalment la fusteria amb l'especejament de color blanc, que és un dels elements més característics i que confereix més personalitat a l'edifici, juntament amb les cúpules recobertes de trencadís ceràmic de color blau i blanc. Fou rehabilitat a la dècada de 1980 i convertit en Teatre Municipal, en un moment en què els cinemes havien perdut el seu caràcter d'edifici emblemàtic d'un determinat moment històric i, al contrari, de ressorgiment del teatre i de rehabilitació del ric patrimoni arquitectònic teatral que hi ha al país.

Bé Cultural d'Interès Local (P.E.P del catàleg d'edificios de Figueres)