Caixa d'estalvis, biblioteca.

Edifici de planta baixa i pis, destinat a ser la seu d’una caixa d’estalvis i biblioteca patrocinada per l’entitat. Està situat a la cantonada entre una de les Rambles o passeigs de la ciutat i el carrer Major. És un bloc allargat, amb la part més estreta cap a la Rambla. Rafael Masó marca la cantonada situant dos arcs d’accés a un porxo obert a l’angle i ”aixecant” la planta baixa en aquest punt. Com a contraposició, col•loca una torre quadrada de tres pisos i contundent coberta piramidal a l’extrem oposat de l’edifici, que inicialment contenia la porta d’accés a la biblioteca, situada en aquella ala de l’edifici (Actualment aquesta porta ha estat traslladada al carrer contigu i en el seu lloc s’hi ha col•locat una arcada similar a les altres). A més d’aquests jocs de volums, l’edifici presenta una diferenciació de nivells molt marcada. La planta baixa és de pedra vista Els carreus encoixinats contrasten amb la pedra llisa d’elements singulars com sòcols, arcs, pilars i columnes de les arcades que formen portes i finestres. Aquesta planta queda perfectament delimitada per una potent imposta també de pedra llisa que recorre horitzontalment tota la planta i s’aixeca una mica per reforçar la cantonada. La primera planta, així com la torre, presenta una façana de color crema que contrasta fortament amb el color gris clar de la pedra. Aquest pis té un caràcter marcadament horitzontal que s’aconsegueix amb les finestres apaïsades unides per les llindes, i separades només per petits pilars, i per la forta línia del ràfec. Finalment, les cobertes, de fort pendent i color fosc —de pissarra—, són el tercer element cromàtic que es distingeix en altura. Aquest edifici pertany a l’època de major productivitat de Rafael Masó. Té un interès especial perquè és la primera obra de nova planta on apareix un to a la vegada modern i tradicional i en què la tradició catalana es converteix en punt de referència per sobre de la modernitat de l’arquitectura centreuropea que fins aleshores dominava als seus edificis. Però és una tradició que vol convertir en un llenguatge contemporani. És, doncs, un edifici noucentista, d’aquest primer Noucentisme que, encara que animat per un esperit ben diferent del Modernisme, manté l’interès pels detalls decoratius, la força expressiva dels materials, l’ús del ferro forjat i la ceràmica, etc. Així, en aquest edifici, cal tenir en compte una sèrie d’elements, procedents de la tradició, com les dobles columnes que sostenen els arcs de la planta baixa, els semicolumnes recobertes de ceràmica de les finestres del primer pis, les reixes renaixentistes, el ràfec de fusta i ceràmica, l’ús d’escuts com a motiu ornamental —en ceràmica o pedra—, els relleus dentats o de cordó que utilitza juntament amb les columnes de pedra, etc.

Bé Cultural d'Interès Local (Catàleg del patrimoni arquitectònic i elements d'interès històric i artístic de Sant Feliu de Guíxols)