1917 :Garatge, oficines, habitatge
2003 :Habitatge, baixos comercials

Conjunt format per les oficines i l’habitatge del propietari, per una part, i un garatge, per l’altra, d’un antic complex industrial situat a l’eixample de la ciutat. Aquests cossos s’alineen i constitueixen la façana del carrer. Les naus industrials no han estat conservades i en el seu lloc s’aixequen edificis d’habitatges, que se situen a l’interior de l’illa de cases. El conjunt, encara que del mateix arquitecte, respon a dues fases constructives diferents, que es manifesten en les diferències estilístiques. Per una banda, tenim el doble edifici format per les oficines i l’habitatge, units per un pas elevat i endarrerit respecte de la línia de la façana —de manera similar a la Farinera Teixidor de Rafael Masó—, que permet accedir a l’interior de l’illa. Aquest conjunt de planta baixa i dos pisos, presenta uns volums clarament diferenciats i un llenguatge noucentista amb influències de l’arquitectura europea i del barroc popular, on destaquen les elaborades baranes i reixes de ferro, els paraments de pedra de la planta baixa i la coberta amb teules vidrades. És més interessant el petit pavelló destinat a garatge, molt més proper a un Modernisme d’influència sezessionista. De planta aproximadament quadrada, té cobertes de teula vidrada, en forma de creu, amb amplis ràfecs que segueixen la inclinació dels vessants de la coberta i que se suporten mitjançant colls de fusta. Amb aquests ràfecs i colls es forma una espècie de fris de remat de l’edifici. La resta del volum, deixant a part el sòcol de pedra grisa, es divideix en dues parts clarament diferenciades pels diferents materials de cobriment: ceràmica vidrada groga amb diferents tipus de peces, de textures i de tons, a la part inferior, delimitada per una motllura sortint també de ceràmica groga; i un revestiment estriat que forma estretes tires verticals, de color blanc, a la part superior. S’estableix una relació cromàtica entre aquestes dues parts mitjançant els marcs de ceràmica vidrada groga de les finestres de la part superior i la part inferior del ràfec, del mateix material. Les dues parts no estan separades per una rígida línia horitzontal, sinó per una línia trencada, que puja i baixa en funció de la composició de la façana i de les obertures. Cal esmentar també les reixes i baranes de ferro, les portes i algun relleu decoratiu de ceràmica vidrada groga.

Bé Cultural d'Interès Local (Catàleg de bens i paisatges d'Olot)