Habitatge.

Casal entre mitgeres en una de les places de la població, de planta baixa i dos pisos. Sobre una façana plana, amb sòcol de pedra i estucat amb especejament que imita els carreus, en destaquen les obertures, al voltant de les quals es concentren els elements decoratius esculpits, els balcons i el coronament de l’edifici, així mateix profusament ornats amb decoració esculpida En el que podria ser una façana simètrica amb tres eixos —malgrat el lleu desplaçament cap a l’esquerra—, es dibuixen dos eixos virtuals, un de vertical i un altre d’horitzontal, en forma de creu, que trenquen la simetria i l’estatisme de la façana i la fan més dinàmica. A això cal afegir els tres coronaments a sobre de les finestres del segon pis, que “llancen” l’edifici cap enlaire d’una manera contundent. Sens dubte, és un edifici de clara influència neogòtica, per molts dels motius decoratius que fa servir. Tanmateix, es mereix presentar-lo aquí com un exponent d’un Modernisme d’influència neogòtica, tant per la composició, asimètrica i dinàmica, com per les formes dels tres coronaments ja esmentades i pels elements escultòrics que es combinen perfectament amb l’arquitectura en una síntesi de diverses tècniques artístiques. Certament, tot el que s’acaba de dir es pot aplicar al gòtic, però també és una de les característiques pròpies dels modernismes, que com el gòtic, es plantegen la integració del diverses tècniques artístiques a l’arquitectura. Es pot dir, en canvi, que el dinamisme dels edificis a base de la combinació de ritmes horitzontals i verticals a la vegada que es troba en alguns edificis modernistes no és característic de l’arquitectura gòtica.