Casa
Teixidor (Casa de la Punxa)
c. Santa Eugènia, 19
Girona
1918
Arquitecte
Rafael MASÓ i VALENTÍ
1918 : Habitatges,
baixos comercials 2003 : Seu
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
Edifici de planta baixa i quatre plantes, amb planta pentagonal de costats
desiguals, destinat a magatzem i habitatges de lloguer per a l’industrial
Alfons Teixidor, que destacava en un entorn de magatzems i cases unifamiliars,
com avui ho continua fent en un entorn molt més dens i cèntric. Aquesta
obra correspon al període de plenitud del seu autor, en què adquireix
un llenguatge propi, de gran simplicitat, que segueix els corrents europeus
de l’època. Es tracta d’un edifici torre, envoltat d’un pati, i amb una
ocupació més àmplia a la planta baixa. Actualment, presenta una ampliació
a sobre del cos baix original, que n’elimina una de les façanes. L’element
més destacat és la tribuna cilíndrica amb coberta cònica recoberta d’escames
de ceràmica vidrada verda, que es pot apreciar des de gran distància i
que mostra una certa influència de l’obra de Puig i Cadafalch. Les façanes,
que presenten una composició d’obertures reflex de l’organització interior
de l’edifici, tenen influències de l’arquitectura centreuropea. Així,
a la façana corresponent a l’escala, les obertures s’estructuren en quatre
franges verticals, mentre que a la resta, s’agrupen horitzontalment mitjançant
l’ampit i la llinda, o bé verticalment a través d’esgrafiats, entre els
quals destaca el de la part superior de la torre. De l’interior, cal destacar-ne
l’espai de l’escala. També és molt interessant el tractament de la planta
baixa cap al carrer, que inclou la tanca del pati, amb l’accés al recinte,
i una sèrie de finestres amb reixes de ferro que continuen en el cos baix
que segueix al cos principal. Cal esmentar també el balcó del primer pis
de la façana principal. Cal dir que la torre amb la coberta i les façanes
al pati, pel fet d’estar en una situació molt visible des de diferents
punts i a gran distància, són ben conegudes i, en canvi, els elements
esmentats més amunt —tanca, finestres i balcó— pel fet d’estar situats
a plantes baixes o primeres plantes a la façana que no és visible des
de lluny, sinó únicament des d’un entorn proper, són molt menys coneguts.
Juntament amb la coberta de la torre, són els elements més propers al
Modernisme, ja que les façanes es caracteritzen per una simplicitat formal
més pròpia de l’arquitectura centreuropea. L’edifici fou adquirit al 1979
pel Col•legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors, que el va rehabilitar
per convertir-lo en seu de les seves oficines. D’aquesta manera, es van
restaurar les façanes i l’escala principal, mentre que la resta de la
planta es va adequar a les noves funcions. Al pati, s’hi va col•locar
l’escultura de Torres Monsó de 1956, el “picapedrer”. Els mateixos autors
de la rehabilitació van realitzar, al 1983, l’edifici d’habitatges veí,
que a la coberta reinterpreta la coberta cònica de la torre amb un resultat
notable. Rehabilitació : Jordi BOSCH i GENOVER / Joan TARRÚS i GALTER
/ Santiago VIVES i SANFELIU (1979)
Bé Cultural d'Interès Local (P.E.P. del patrimoni
de Girona)