Escola
Joan Bruguera
Gran Via de Jaume I, 24
Girona
1908
Arquitecte
Martí SUREDA i VILA
Gran edifici de
planta baixa i pis situat en un solar que fa cantonada, en una important
avinguda del centre de la ciutat. La cantonada es resol mitjançant un xamfrà
on se situa l’accés i que es converteix en la façana principal. Les altres
dues façanes, amb els grans finestrals propis de les escoles, contenen les
aules. La tipologia escolar d’aquest edifici, que avui se’ns presenta com
a habitual, fou innovadora en el seu moment. Està basada en el model educatiu
de l’Escola Graduada —és a dir, que separa els alumnes en diferents cursos—
i de l’escola-edifici com a obra d’art. Aquest edifici tenia, al xamfrà,
un coronament de merlets i altres elements decoratius, que va desaparèixer
als anys 60 del segle XX, quan s’hi va afegir un segon pis. Fa poc, es va
restaurar l’escola, se’n va eliminar el pis afegit i es va construir un
nou coronament en el lloc de l’original. És una arquitectura basada en la
pedra i el maó, amb influències del anomenat “estil Renaixença”, un cert
tipus de premodernisme lligat a la construcció artesana i detallista d’influència
medieval, així com de la primera època de Domènech i Montaner. Les façanes
laterals mostren la preocupació per trobar un tipus de solució compositiva
lligada a la seriació i la repetició —amb un major pes dels elements decoratius
en aquest cas, es podrien trobar paral•lels amb l’arquitectura industrial
de l’època—, sense oblidar la necessitat de disposar de finestres grans.
Però és a la façana principal on es troba el major nombre d’elements decoratius
i també d’elements, com columnes o finestres, que mostren influències medievals.
Es troben aquí rajoles ceràmiques amb relleus decoratius, plafons amb mosaics
policroms geomètrics o florals, escuts i grans vitralls amb motius florals;
de menor importància són els elements decoratius i relleus de pedra, el
treball de la fusta, amb decoració floral incisa, i del ferro forjat, amb
formes corbes i florals, amb tot, els elements decoratius no surten de llocs
ben determinats i mostren gran contenció. Rehabilitació : Joan TARRÚS i
GALTER (2000)
Bé Cultural d'Interès Local (P.E.P. del patrimoni
de Girona)