Habitatge.

Casal urbà situat en una de les places principals del centre de la ciutat, en una parcel•la en cantonada entre la plaça i un carrer no gaire ample. Té planta baixa i tres plantes pis, l’última a manera de golfes amb finestres seguides, com una reinterpretació del model medieval de casa amb golfes semiobertes, molt freqüent a l’època modernista. La composició de les façanes i la volumetria reforcen la cantonada. Així, els dos portals situats a cada costat de la cantonada, els joc dels tres finestrals, dos amb un balcó i el tercer més ample, les tres finestres del segon pis, la xemeneia que transcorre per la façana com un prisma de maó, el teulat a dues vessants que es deixa veure en aquesta part de l’edifici –la resta de la coberta té un ràfec- i la torreta de remat, són elements que reforcen la cantonada. El material decoratiu és el maó que emmarca portals i finestres, a sobre d’un arrebossat de color blanc, i les finestres seguides sota el ràfec, així com el ferro forjat i els esgrafiats de la part superior de la torre. Es tracta d’un edifici molt mesurat, de decoració gens exuberant, que es pot qualificar de modernista sobretot pel tractament volumètric i compositiu: l’asimetria, el reforç de la cantonada i el tractament de l’edifici com un volum global i no com un pla de façana. Així com per la potenciació del valor expressiu dels materials, a partir del cromatisme i la textura.